Economia de Geòrgia
L'economia de Geòrgia és una economia emergent de lliure mercat. El seu producte interior brut va caure bruscament després de la dissolució de la Unió Soviètica, però es va recuperar a mitjans de la dècada del 2000, creixent en dos dígits gràcies a les reformes econòmiques i democràtiques portades per la pacífica Revolució de les Roses.
Geòrgia va continuar el seu progrés econòmic des que "va passar d'un estat gairebé fallit el 2003 a una economia de mercat relativament bé en funcionament el 2014". El 2007, el Banc Mundial va nomenar Geòrgia com el primer reformador econòmic del món. L'economia de Geòrgia es recolza en una atmosfera relativament lliure i transparent al país.
Corrupció i comerç
D'acord amb l'informe 2018 de Transparència Internacional, Geòrgia és la nació menys corrupta de la regió del mar Negra, superant a tots els seus veïns immediats, així com als estats propers de la Unió Europea. Amb un entorn mixt de mitjans de comunicació, Geòrgia és també l'únic país del seu veïnatge immediat on la premsa no es considera no lliure.
Des del 2014, Geòrgia forma part de l'Àrea de Lliure Comerç de la Unió Europea, i la UE continua sent el soci comercial més gran del país, que representa més d'una quarta part de la facturació comercial total de Geòrgia. Després del pacte comercial de la UE, el 2015 va estar marcat per un nou augment del comerç bilateral, mentre que el comerç amb la Comunitat d'Estats Independents (CEI) va disminuir precipitadament.
L'economia històrica i moderna
Fins a mitjans del segle XIX, l'economia de Geòrgia estava basada gairebé íntegrament en un sistema feudal on els serfs treballaven la terra per als terratinents nobles coneguts com a Tavadis. Fins i tot després de l'abolició de la servitud a Geòrgia (a partir de 1864), l'economia es va mantenir majoritàriament rural.
Mentre que Geòrgia es va mantenir en gran mesura l'economia agrària abans del segle XX, la ubicació estratègica del país i l'accés al mar li van proporcionar grans inversions encapçalades per individus molt influents. El port de Batumi va guanyar un gran interès entre la classe d'elit, sobretot entre les famílies Rothschild i Nobel. Les seves inversions massives en el ferrocarril Bakú-Batumi i el primer gran gasoducte de querosè del món van transformar la ciutat en un centre energètic global, connectant els camps petrolífers del Caspi amb els mercats europeus.
A principis de segle, els dipòsits massius de manganès de Chiatura eren responsables d'una gran part de la producció mundial. El 1913 Chiatura era el principal exportador de mineral de manganès, subministrant el 50% dels mercats mundials.
L'economia moderna de Geòrgia ha girat tradicionalment al voltant del turisme del mar Negra, el cultiu de cítrics (en particular, mandarines), el te i el raïm; la mineria de manganès i coure; i la producció d'un gran sector industrial que produeix vi, metalls, maquinària, productes químics i tèxtils.
- L'economia de Geòrgia és una economia emergent de lliure mercat.
- El país és la nació menys corrupta de la regió del mar Negra.
- La UE continua sent el principal soci comercial del país.
Igual que molts països post-soviètics, Geòrgia va passar per un període de forta decadència econòmica durant la dècada de 1990, en part a causa de l'evasió d'impostos persistent. "Durant aquest període, les institucions financeres internacionals van jugar un paper crític en els càlculs pressupostaris de Geòrgia. Les subvencions i préstecs multilaterals i bilaterals van ascendir a 116,4 milions de lari el 1997; van totalitzar 182,8 milions de lari el 1998." La recuperació econòmica s'havia vist obstaculitzada per les disputes separatistes a Abkhàzia i Ossètia del Sud, la resistència a la reforma per part d'algunes faccions corruptes i reaccionàries, i la crisi financera asiàtica de 1997.
Sota el lideratge del president Shevardnadze (en el càrrec 1995–2003), el govern va fer alguns progressos en les reformes bàsiques del mercat: va liberalitzar tots els preus i la majoria del comerç, va introduir una moneda nacional estable (el lari), i va reduir massivament el govern. Durant la dècada de 1990, més de 10.500 petites empreses havien estat privatitzades, i encara que la privatització de les empreses mitjanes i grans havia estat lenta, més de 1.200 mitjanes i grans empreses s'havien establert com a empreses anònimes. Una llei i un decret que establien les bases legals i els procediments per a la privatització de la propietat estatal reduïen el nombre d'empreses controlades per l'estat. Els Estats Units van començar a ajudar Geòrgia en el procés de reforma poc després que el país s'independitzés de la Unió Soviètica. A poc a poc, l'enfocament es va desplaçar des dels programes humanitaris fins als programes tècnics i de construcció d'institucions.
Aquest article s'ha redactat amb l'ajuda de la IA a partir de diverses informacions periodístiques i el revisa la nostra redacció segons els principis editorials. Normes editorials · Pistes i contacte
Comentaris 0